Tangle (DAG) contra Blockchain

Què és un embolic

Un embolic, també conegut com a gràfic acílic dirigit (DAG), és un nou enfocament del blockchain. La tecnologia Blockchain ens ha ensenyat que la mineria pot no ser la solució ideal, especialment per abordar problemes d’escalabilitat. Un embolic no té mineria, no té blocs ni comissions de transacció. La seguretat i el consens de la xarxa no es divideixen entre miners i validadors.

Un embolic ha trobat una solució al problema de la centralització no desitjada. Els usuaris de la xarxa han de validar dues transaccions antigues, mitjançant proves de treball o altres implementacions, per poder realitzar una transacció pròpia. Els usuaris no rebran cap recompensa ni hauran de pagar una comissió de transacció. Bàsicament, els usuaris es converteixen en els miners. Això és beneficiós ja que es fa impossible formar grans grups miners. Tot i això, un embolic evita visions conflictives entre miners i usuaris de la xarxa.

Un embolic no utilitza el principi de vincular blocs voluminosos entre si. En lloc d’això, un enredament crea un gràfic de transaccions que fa referència a transaccions anteriors i, per tant, pot confirmar les transaccions immediatament a mesura que les rep un node, en lloc d’haver d’esperar al següent bloc. En teoria, això permet verificar paral·lelament les transaccions.

Limitacions de Blockchain

No tothom és conscient de les limitacions d’una cadena de blocs. Comprendre aquestes limitacions us ajudarà a comprendre millor un embolic i els problemes que intenta resoldre. A continuació es mostren algunes il·lustracions de les limitacions de blockchain.

Centralització no desitjada

Com hem vist a moltes comunitats de criptomonedes, un petit nombre de menors s’uneixen per formar grans grups i reduir la variació de la recompensa minera. Això condueix a una concentració de poder que es pot veure política i computacionalment. Aquests grups poden abusar del seu poder per ajornar les transaccions, extreure’n primer les transaccions o filtrar determinades transaccions.

Aquesta no és l’única forma de centralització no desitjada. A mesura que el blockchain, o l’anomenat llibre major, continua creixent, els nodes més petits no podran emmagatzemar una còpia completa del llibre llibre, deixant només les grans explotacions mineres que tenen la capacitat d’emmagatzemar el llibre major. Si només els nodes més grans operen una cadena de blocs, aquesta també és una forma de centralització.

Comissions de transacció elevades

Les comissions de transaccions ja augmenten per a Bitcoin. Les comissions de transacció de bitcoin són molt cares per a transaccions inferiors a 100 dòlars. Un inversor emocionat va incloure una comissió de transacció de 2.220 dòlars per tal d’assegurar la seva inversió a BAT ICO. Les transaccions que incloguin una tarifa baixa poden trigar fins a diversos dies a confirmar-se.

Escalabilitat de blockchain

En el moment d’escriure aquest article, la xarxa Bitcoin s’enfronta actualment a un retard de més de 156.000 transaccions no confirmades. Podeu trobar una transmissió en directe de totes les transaccions que s’envien a l’endarreriment a blockchain.info.

A més, altres blockchains s’enfronten a problemes d’escalabilitat més greus. La xarxa Ethereum ha estat el centre d’atenció diverses vegades pel que fa a l’escalabilitat. Un ICO recent, que venia gats virtuals que es poden criar i recollir, va congestionar la xarxa Ethereum el 10 de desembre de 2017. El mercat d’aquestes CryptoKitties representava gairebé el 15% del total de transaccions de xarxa d’Ethereum..

CryptoKitties ha desbordat la xarxa d’Ethereum, cosa que significa temps de transacció més lents per a totes les aplicacions que s’executen amb l’arquitectura descentralitzada. Com que el problema subjacent és un algorisme de consens ineficient, el cost i el temps necessari per dur a terme aquestes transferències van créixer i van quedar fora de control.

Casos d’ús

Obyte

Obyte vol resoldre tots els problemes de confiança de la nostra economia. Amb Byteball podeu fer contractes segurs que s’executaran exactament com s’ha acordat. Fins i tot amb desconeguts, no cal confiar en ningú. Eliminen la necessitat d’un dipòsit de garantia, ja que veuen això com una part addicional que cal confiar. La plataforma que manté els contractes de garantia obté una quantitat de potència desproporcionada i fa que el medi ambient es centralitzi perillosament al voltant d’aquests enormes punts. Byteball ha optat per utilitzar un DAG perquè volen desfer-se dels blocs per diversos motius. Una de les raons és que l’entitat que crea el bloc decideix què entra al bloc.

IOTA

El llibre major distribuït per IOTA és un embolic basat en una estructura de dades, denominada DAG. Les cadenes de blocs no són ideals per als micropagaments, especialment els pagaments ràpids de màquina a màquina. Aquesta és la raó principal perquè IOTA utilitzi un embolic. El món dels dispositius connectats ja és aquí i ara. Sembla que els micropagaments entre dispositius són el trencaclosques que falta perquè l’economia de la màquina sorgeixi plenament.

Possibles limitacions d’un embolic

Un embolic té la capacitat de confirmar la transacció ràpidament a causa de la seva estructura gràfica. No obstant això, les implementacions existents en projectes de criptografia com IOTA i byteball pateixen problemes de sincronització. La sincronització de l’estat entre nodes sembla ser un problema important per a les implementacions d’enredos existents. Actualment, IOTA confia en un únic node coordinador, mentre que Byteball es basa en 12 nodes testimonis que són controlats pel propi desenvolupador. Tots dos no són ideals, ja que tenim un únic punt de fracàs i intervenció humana.

Conclusió

Les taxes s’integren, per disseny, al sistema blockchain com a incentiu monetari per als miners i com a protecció per a la xarxa. Un embolic és un bon començament cap a una manera segura d’emmagatzemar dades a prova de manipulacions.

A més, la implementació d’un embolic és molt més ecològica que els consumidors massius, com Bitcoin. Un embolic té la capacitat de resoldre problemes com la centralització no desitjada, l’escalabilitat de la cadena de blocs i les visions conflictives entre els miners i els usuaris de la xarxa..